Es vidres des finestrals estaven mullats
I ses gotes d´aigua rodolaven plorant.
Més allà, sa nit fosca i tancada,
No deixava veure s´espornajar de ses estrelles,
Mentre sa lluna es perdia per darrere dels núvols.
Sa nit era freda i trista.
Ella, tombada en sa nit,
es sentia enyorada des seu estimat .
Un llibre entre ses mans, la volia distreure
d´uns pensaments que no la deixaven concentrar.
Avui es llit es massa gros,
Però a un altre temps es feia tan petit!
Sa mà li palpava per damunt des llençols freds
I li emocionava es record de uns eròtics jocs,
I de quan hi trobava sa mà
I es cos des seu amant.
Sa nit era fosca i freda, es vidres ploraven
I ella, també tenia fret, mentre que ses galtes
se li anaven mullant de nostàlgia.
Un broll li brota d´uns ulls desesperats.
Un esglaï li va sortir de dins s´anima,
Esglaï que va anar a morir es coixí com cada vegada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario