SOLDATS DE L´ANY 2043

Com li pots explicar as teu infant
que es seu pare ha anat a la guerra,
i que pot ser, ja no tornarà?

Com li vols dir,
que un dia se'l varen endur
cap a un altre país a matar?

Com li puc explicar que
s' home que li va dar sa vida,
avui pot matar a un altre ser humà?

Què li puc explicar ara
que ha arribat sa carta
que diu que es meu home
mai més tornarà?

Per què tantes lleis?
Per què dels manaments?
Per què de sa consciència,
si després et fan agafar un fusell
per anar a matar a sa gent?

Què li tinc d' ensenyar
ara que es petit
i que el puc instruír?
Potser...
a ser una bona persona?
o tal vegada a robar?,
a fer mal i a disparar?
per si un altre dia també
me'l prenen a una altra guerra...

I as meu net,
qui l' ensenyarà?
Tal vegada ses mares i ses güeles
ja no els hi faran cap falta...
perquè vostès,
ja tindran casernes
a on des de petits
els ensenyaran a matar!

Col·lecció Un grapat de mar 

QUATRE LLETRES MAL ORDENADES

Dolça i enyorada enamorada,
com t' estim!
Avui, voldria que sabessis
que res en aquest món
m' estim tant com tu.

I per això t' escric
totes aqueixes paraules d' amor:

En un dia tan assenyalat,
ses flors es descoloreixen
es costat de sa teua cara d' àngel,
i jo no voldria ofendre sa teua olor,
tretes de fragàncies de plantes des bosc.

Rossinyol que amb es teu cant
fas desaparèixer moments de mal humor,
i em deixes en es llavis un gest de tendror.

Sa romàntica mirada des ulls,
amb que em mires cada matí,
m´acompanya fins ben entrada sa nit,
fins s´hora que em regales una besada,
en es moment d´anar a dormir.

Quin do que Déu em va atorgar
quan em vaig en tu ajuntar!

Si es temps tornés enrere,
tornaria a estar es mateix lloc,
amb forts cops dins des meu neguitós cor.

Ahir a la nit vaig voler agafar una estrella
per oferir-te-la, però es meu salabre
no era prou gros.

He volgut compondre una cançó
i no he sabut.
Tan sols per aquesta senzilla raó,
t' envio quatre lletres mal ordenades
per que sàpigues el que sent dins jo.

Col·lecció Un grapat de mar

AL·LUCINAR

El cel s' havia enfosquit i jo seguia ensopit,
estirat damunt des llit,
ben gat, i amb s´ampolla de vi
dalt sa tauleta de nit.

Així, ja hi duia una bona estona,
i es meu aspecte era ben trist:
una barba de més d' una setmana,
es cabells mal arreglats i es cos ben brut.

Es dormitori pareixia un femer:
ses llosques escampades per tot arreu,
ses empolles buides,
tirades per qualsevol racó.
Enmig d´aquell desastre,
es podia olorar es ferment
d'alguna gitada.

Entre s' esperit des vi,
s' insomni i sa falta de menjar,
es cap em rodava i al·lucinava.
Vaig veure:

Un angelet negre assegut damunt des llit,
un capellà pregant oracions,
es cos d' una dona nua
caminant pes sostre,
un peu descalç extraviat,
un amic seient per terra,
un metge i una infermera.

Però tu...
tu que ets sa culpable
de totes ses meues penes...
tu, tu no hi eres.

Col·lecció Un grapat de mar

LABERINT DE CARRERS

Carrers estrets,
amb forma de laberint.
Ses parets pareixen que es toquen,
fent canviar es pas de sa gent.

Es escalons et despisten,
mai pots caminar a peu pla,
i et deixes arrastrar pendent amunt,
per aquells carrerons,
mirant bocabadada
tot el que recullen es ulls.

Un fanal trencat de forja,
que no fa llum.
Una finestra enreixada,  
d'on hi penja un florit roser.
Portes de fusta vella trencada,
finestres de tots es colors i mides,
col·locades arreu de ses cases,
i allí, en un forat, hi penja una planta.

I dins d'aquest embolic,
es raigs des sol
penetren miraculosament;
il·luminen ses poques parets
que encara queden emblanquinades.