COSSOS DESPULLATS DE JOVES ENAMORATS

Damunt de s´arena hi havien dos cossos despullats,

baix es raigs des sol, ben estirats

sa suau brisa de sa mar

acariciava sa pell des dos enamorats,

és amants es donaven ses mans mirant a sa mar.

Quan a sa vesprada es vent fred els va fer aborronar

es dos amants es varen aixecar

amb sa foscor de sa nit

ja no els vaig tornar a veure passar.

Pot ser que demà els torni a veure damunt s´arena

prenent es sol agafats de sa mà,

per a tornar a desaparèixer,

quan es sol se´m va a descansar.

LLENÇOLS FREDS, COS ARDENTE

Es vidres des finestrals estaven mullats

I ses gotes d´aigua rodolaven plorant.

Més allà, sa nit fosca i tancada,

No deixava veure s´espornajar de ses estrelles,

Mentre sa lluna es perdia per darrere dels núvols.

Sa nit era freda i trista.

Ella, tombada en sa nit,

es sentia enyorada des seu estimat .

Un llibre entre ses mans, la volia distreure

d´uns pensaments que no la deixaven concentrar.

Avui es llit es massa gros,

Però a un altre temps es feia tan petit!

Sa mà li palpava per damunt des llençols freds

I li emocionava es record de uns eròtics jocs,

I de quan hi trobava sa mà

I es cos des seu amant.

Sa nit era fosca i freda, es vidres ploraven

I ella, també tenia fret, mentre que ses galtes

se li anaven mullant de nostàlgia.

Un broll li brota d´uns ulls desesperats.

Un esglaï li va sortir de dins s´anima,

Esglaï que va anar a morir es coixí com cada vegada.