REMORDIMENT

Ben tard,
en el cel
un fanal de lluna plana
resplendia,
quan de casa d'ella, ell sortia.

Veien-lo de lluny
es diria que sa nit
havia set llarga i polida.
però d'aprop
no mostrava cap alegria.

Que et passa amic?,
es que avui no has trobat
bona companya.

Amb veu de pena
em va respondre.

-Quan m´ha vist que em vestia
s´ha posat pal.lida i trista
amb els braços orfes
i amb els ulls plens de son
s´ha quedat sola i ferida
i ara el seu record
no em deixa viure!

-I això amic meu,
tu que estàs adobat
en mil batalles,
es que abans d´entrar a casa seva
no ho sabies?.

Baixa es cap
mentre camina,
i amb un fil prim
de veu s´acomiada.

- Bona nit remordiment,
ara no estic per ximpleries,
pot ser que demà
et conti com és ella de fina.