COSSOS D´OR

M´amago des esquitxos de la mar
i del malaltís raig de sol.

Sempre repeteixo sa mateixa cançó
coneixedor des favor que m´ofereix
sa sorra de sa platja.

Oh! prodigi de senzillesa,
veure sa pell de belles donzelles
reposar sota sa brisa de la mar.

Miro amb dissimul
i a distància sa nuesa
mentre escolto sa musica
de s´ona arribar a sa vora.

I si penseu que es un fet absurd,
serà que no heu vist mai s´espetacle
de mirar l'or cobrir es cos humà.

Al vespre,
s´arena queda orfe de calor
i de ninfes
i travesso amb comte sa platja
per no trepitjar ses marques
que han quedat senyalades.

Però no per lo que us he contat
penseu que estic tocat de s´ala.
Pues és ben cert
que no hi ha mascle ni femella
que no gaudeixi de mirar
cossos ben formats.