Trec sa pols dels vells temps
que estaven oblidats dins jo
i surten uns vells records.
Sembla que han passat mils d´anys
i de sobta, tot ha brotat com per encant .
Hi érem molts, o gairebé tots,
un silenci romp un dolorós buit
per aquells que ens han deixat pes camí.
Tu, tu, tu..., també tu, que content que estic!,
que poc hem canviat
o es que potser no ho vull reconèixer
i em miro en es mirall malenconiós
s´imatge que conservo de tots ells.
-Oh no, mira, na Neus, en Joan , na Antonia, en Pere!.
Això es massa!.
-Que bé que estàs, no has canviat mica.
-Ni tu, estàs igual.
No, no hem canviat,
encara que així que ho creiem
i si no que algú, posi música!,
i tanquem es ulls i tornem a qualsevol d´aquells anys
en que celebràvem la festa de Santo Tomas d´Aquino
amb un ball.
Pot ser, avui voldria tornar a ballar
amb aquella al.lota que llavors mai em vaig atrevir
o tal vegada amb aquella que mai vaig convidar
a ballar.
Però no! Seguim tots iguals.
Tal vegada pensaran...
Que punyetes ha de pensar!,
si d´allò no s´en recorda.
Déu meu!, que content que em sent,
rodejat de tota aquesta gent,
de tots aquells que em varen fer sa joventut més feliç.
Potser si que hem crescut,
que ens hem fet més grans,
que ens hem casat i tenim fills
i hem anat carregant damunt ses espatlles
es pes des anys.
Però avui hem sortit en es carrer més lleugers
perquè sabiem que anàvem a trobar-nos amb es vells
companys,
i hem comprovat que ens mirem
amb els mateixos ulls que quan anàvem a l´institut,
i ens donem conta, que en el fons poques coses
han canviat...
Tal vegada uns quants cabells blancs,
uns grams més,
unes arrugues...
però això es normal!,
Son signes que fan que els altres pensin
que som més grans del que en realitat som,
però cada un sap, que dins des seu cos
encara batega un cor jove i carregat d' il.lusions,
tan jove i amb tantes ganes, com quan ballàvem aferrats
giravoltant al so d´aquelles músiques dels anys 60,
agafats de ses cintures d'aquelles al.lotes
a ses que mai ens varem atrevir a parlar,
des nostres amors secrets
i esperàvem que sense demanar-los ens donessin una
besada.
Avui tot segueix igual que fa tants d´anys,
encara espero sentir sa campana per sortir al "recreo"
o s´angoixa d´un dia d´examen.
Estic envoltat del meus companys d´abans,
als que tant els hi dec,
per haver crescut plegats
i haver-me ensenyat a ser un home de bé.
Ai senyor, com passa es temps!.
Ja es fa de dia,
i s´han anat anant mica a mica,
tan sols hem quedat uns quants,
i ja començo a tenir nostàlgia,
tenc ganes de que es faci de dia
per tornar a s´escola amb tots ells.
A passat sa nit,igual que han passat es anys,
volant!.
Quan ens tornarem a trobar un altre vegada?
Potser dins d´uns 30 anys més?.
No, per favor!.
amb es sol ben aixecat,
ens acomiadem amb forts abraços
tots es que hem aguantat fins es final.
Ara que encara us tinc a tots amb es record fresc
junt a la mar i amb una lleugera brisa de ponent,
abans d´anar a dormir
us vull donar ses gràcies a tots,
per haver-mos reunit una vegada més es curs des 65.
I promet seguir recordant-vos a tots tal com éreu abans,
tal com éreu ahir
i estimar-vos, per haver sét un suport important
de sa meua vida.
Adéu Toni, adéu Antonia, adéu Magdalena, adéu Bartolo
adéu Fina, adéu Pepita, adéu Mariano, adéu Carmen,
adéu Maribel, adéu Jaume, adéu ... adéu amics adéu...
ALS MEUS COMPANYS D´INSTITUT DES CURS DES 65
