QUAN SES MIRADES ENS APROPEN

I ens mirem mentre ses mans ploren.
Tu vols i els dos voldríem,
però ens mosseguem sa llengua
i no ens deixem d´estimar
ni tampoc de mirar.

Deixem que es vent
ens porti il·lusió
i anem fent al cel
castells de paper.

Però si plores, estimada,
no podré veure es sol 
entre ses muntanyes
i es núvols s´ompliran d´aigua
i ses ones naixeran enfadades.

Si ens mirem, un dia
trencarem ses barreres.
Ses mans quedaran lliures
de cadenes i es llavis
s´ajuntaran amb una
sola i llarga besada.

Mes, si tot fos veritat,
només cal que ens mirem
i esperem sense perdre
s´esparança de que ens
arrosseguin l´un cap a s´altra.

I llavors, es farà tant curt es temps,
que no semblara veritat
i ens seguirem mirant
com si res hagués passat.

 Col·lecció Pes forat des pany

SÉ QUE TORNARÀS

Sento encara s´esperança de
que es meus dits tornin a sentir
sa textura des teus cabells,
i de viure una altra vegada
baix es mateix sostre.

Tornarà a apagar-se sa llum
i sortirà sa foscor
que em fa tanta por
des de que t´en anares.

Sento es braços buits de calor
igual que sa boca, que
la tinc orfe de besades.

Espero es matí perquè
es sol et torni a casa,
on saps que t´estaré esperant
mentre senti es teu perfum
corrent per ses mans.

T´espero a través
de sa força de s´amor,
i de tant en tant, entre
es blanc des llençols,
a sa nit, un somni em fa
revifar sa flama.

I no perdo s´esperança,
de que un dia tornaràs
a sa nostra casa.

  Col·lecció Pes forat des pany

UN VIATGE PER SA INCONSCIÈNCIA

Inconscient volava,
envoltat amb es vent
creuant es edificis i es gratacels
de ses ciutats arreu del món,
i es pobles sembrats de blat,
i ses altes muntanyes de neu tapades.

Es pobres demanaven caritat
i uns altres amb "limusines",
anaven ben enjoiats
i acompanyats de dones formoses.


Per es camins i ses carreteres,
divisava uns punts en moviment
de color diferent, i per es rails,
es  trens s´allunyaven d´un lloc,
per anar a un altre.

I de tant en tant, algun cementeri
em feia recordar que
la mort no és cap broma
i que tard o prompte,
acabarem allargats
dins algun d´aquells forats,
tan nombrosos i
tan incomunicats com sempre.

Jugant amb sa boira,
sa neu i sa pluja,
s´inconscient volteja arreu
de sa meva fantasia,
mentre dormia.
Travessava es murs,
rompia ses cadenes,
obria ses presons i acabava
amb ses maleïdes guerres.

Ai! Quin plaer ajuntar-me amb ses aus,
i amb bandada creuar el món,
sentir-se  lleuger i vèncer sa gravetat
i fer piruetes en es cel!

Es so estrident d´un despertador,
acabà amb sa meva excursió
a través de s´inconsciència.

I es que ésser conscient
està renyit amb no ser-ho,
i no vol que voli per molt d'estona sola,
perquè és perillós
que es cos es quedi sol
i llavors passa el que passa...
que es manicomis estan plens de inconscients
que han fugit cap a uns altres mons.

Col·lecció Pes forat des pany

GAVINES

Volen amb gràcia,
jugant amb es vent,
planegen amb sa gravetat,
perquè per elles,
no té cap sentit viure
a ras de terra.

S´enlairen, pugen i baixen
i des de dalt des cel
ens veuen petitets,
i això serà si ens molestem
en mirar-nos,
segur que deuen passar
des de que no hem après a volar.

Apareixen i desapereixen
fen cabrioles en es cel.
Es deixen caure en picat
i des des mirall de sa mar,
retornen a enlairar-se
cap es cel blau.

Van i tornen sense
que ens adonem,
i quan estan cansades,
reposen dalt de
qualsevol pal o terrat.

Son aus lliures que volen
per es gust de volar,
i acompanyen es mariners
fins as port quant, des de
l' aire, els veuen arribar.

 

Col·lecció Pes forat des pany

UN PLOR PERDUT

Amb silenci, escolto
es llarg camí de creuar
es dies que van més enllà
del dilluns i del dimarts.

        Ningú sap qui sóc,
        fins hi tot jo he oblidat
        de qui era abans.

En algun calaix,
haurà guardat es poemes,
es pètals, s'anell,
es coixins de plomes
i es canelobre.
Com també ses carícies
i ses besades humides.

Hi ha dolor baix
aquests dies d´agonia
que em fan perdre sa raó.

Va!, Obrim sa porta
i ensenyem es punt
des d´on ens varem aturar
que vull saber qui sóc.

Obri es llençols
i vesteix-los de festa
amb flors i perfums
i penja sa roba,
que avui he tornat
i desitjo que em guiïs
nu fins l´inici.

      Ningú sap qui sóc,
      fins hi tot jo he oblidat
      de qui era abans.

  Col·lecció Pes forat des pany

MALEÏT VENT!

Valent inútil!
Mentre per ses escletxes
de ses finestres, per baix sa porta
i fins i tot pes forat des pany.

Covard, que et rossegues
com una serpent venenosa,
atacant-me pes quatre costats!

Em vols espantar amb grinyols
de condemnat a mort,
i arribes fins es meu portal
xiulant sons de terror,
just as moment en es
que et tinc més por.

I em claves a traïció
sa daga de fred fins s´os
i tremolo tot jo.

Es ulls em ploren,
i de ràbia, se´m posen
ses orelles vermelles.

Bèstia despullada!,
Que en dies de festa grossa,
t´ajuntes amb es foc.

Bufa que bufa, ens fas amagar
dins ses nostres fràgils amagatalls,
fent derramar llàgrimes a dones i infants.

Monstre sense potes!
Un dia sortiré de sa meva lloriguera
amb es pit descobert i cridaré:

                                          MALEÏT VENT! 

  Col·lecció Pes forat des pany

COM ESTIMAR-LA SENSE MORIR

Avui,
un perfum de flors de colors
ha engalanat s´habitació.

A continuació,
s´ha tret sa roba amb passió
i es tacte de sa seua pell
m´ha semblat de melicotó.

Ai senyor!,
tanta temptació
as meu cor
no li pot fer bo.

Si encara fos poc a poc,
crec que ho suportaria
sense dolor,
mes si m´ho dona tot de cop,
aquest amor acabarà amb jo.

 Col·lecció Un grapat de mar

FIL D'OR

Es so des aletejar d´una mosca
trenca amb força es silenci
i em fa arribar es teu desig.

As matí, m´he llevat massa aviat
ja que des de llavors
t´he començat a enyorar,
i com fil d´or,
un collaret de molts de quirats
t´he començat a teixir.

Cada vegada,
se´m fa més llarg
es temps d´abraçar-te.
I es això el que m´arruïna,
ja que no em conformo
amb pensar-te
i es sols record des teu cos,
ja no m´omple.

Es so de l´aletejar d´una mosca
trenca amb força es silenci.
T´agradat?

Col·lecció Un grapat de mar

NO!! A SES GUERRES

Sa guerra, sa guerra!,
sa guerra està feta
per s'almiralls,
capitans i alts càrrecs.

I no per es pobres soldats
que a sa fi són els
que moren a trets.

Si algun il.luminat vol fabricar
una nova bomba,
no té més que demanar-ho
que tot duna, un o altre govern
correrà a pagar-li s´invent.

Sa guerra, sa guerra!,
sa guerra ja no importa a ningú
perquè sabem que es nostres germans
moriran en es front matant innocents.

Però ells, es dirigents
i es que fan s'invents,
segueixen sense saber
com moren es companys
banyats de sang.

Segur que ni ells mateixos
saben perquè les comencen;
uns per poder, altres per venjança,
uns altres per interessos
i es més poderosos, per no perdre
ses confortables butaques.

Quan ens deixaran viure tranquils!
Si tot el que es gasten amb armes
s´ho gastin amb aliments,
amb sa meitat del que
gasten en bombes,
mig món podria menjar.

Quan ja no quedin més homes per lluitar,
algun d´ells haurà d´aprendre a disparar.
I llavors, s'adonaran del difícil
que és apuntar amb un fusell per matar.

Però això no passarà mai!,
perquè sempre hi hauran
homes ben pagats
que ho faran per ells.

Quatre "mamaus" són els
que comencen ses guerres
i es pensen que son ells
es que les guanyen o les perden,
juguen a ser Deus!

No saben que es soldats
moren amb honor,
però ells moriran d´un infart
o d´un fart.

Sa guerra, sa guerra!
A sa guerra, mare,
jo no hi vull anar,
perquè no vull morir
ni matar.

 Col·lecció Un grapat de mar