d'un nínxol florit de corones!
El fosc habitacle m'arrosega cap el meu futur
i sento la ploma gelar-se entre els meus dits.
Pel costat del difunt passa el dol;
les plenyaderes ploren
i els demés, cap baix murmuren.
La fila de cares afligides
es van perdent per la porta del cementiri,
dóna per acabat l'enterro.
Abans d'enfosquir, les portes es tanquen.
El dol a complit amb el seu deure
i el mort ha quedat tot sol.
Déu al tengui a la seva glòria,
descansi en pau!.
