UN INESPERAT DESENLLAÇ

Com pots estar trista vida meua?
si ets es que fa bategar es meu cor.

Perquè aqueixa expressió de dolor?
si saps que no hi ha a sa terra
ningú que t´estimi més que jo.

A que venen aqueixes llàgrimes?
no veus vida meua,
que em moriré d´aflicció.

Perquè no em dius res?
Que estàs malalta?

Contesta´m per favor!
que es dubtes creixen dins jo
i noto en sa mirada poca il.lusió
i t´hi veig a sa nineta des ulls un plor.

On has deixat es somriure
amb es que em rebies tots es dies?

Diguem qualsevol cosa!
però treu-me de damunt, aquesta por.
Tampoc a s´arribada
m´has donat una besada
i també trobo a faltar s´abraçada.

Ajudem Déu meu, que no entenc res!
que es meu enteniment no està preparat
per aquests embolics tant complicats.

Ara estimada, t´ho demano de debò
i et prec que no juguis més en jo!

Serà? no! segur que no serà això!

Pot ser, que no hagis dormit a plaer?

No t´has posat s´anell que et vaig regalar,
ni tampoc ses arracades!

Ai, senyor! que em temo es pitjor!

I ara que faré?

Tan sols una qüestió,
no! no! millor que no!

SOLEDAT D'AMANT

Amb una enyorada expressió
i amb sa mirada perduda,
mirava més enllà de sa finestra,
mirava, sense veure-hi!

Es ulls entristits, plens de llàgrimes,
ni tant sols la deixaven veure
ses flors des cosiets que reposaven
dalt sa finestra des dormitori.

Es llavis, com sempre,
pintats d´un roig ben fort,
que amb es pas des temps
se li havien fet d´un color natural.

Sa cara neta i sensa maquillar,
pareixia que s´havia acabat de aixecar.
Es cabells negres, recollits amb una cua,

Sa llum des dia entrava pes pis,
donant-li un vel de claror
que li donaven unes misterioses
ombres a ses faccions.

En es coll, li penjava un petit cor,
fet  d´un brillant
i posat a una fina cadena d´or.

Es temps pareixia
que per ella no passava
i amb gestos fins i pausats
jugava entre es dits,
amb s´anell de s´enamorat.

ESTRANYA SOSPITA

Com us ho podré explicar;
sa primera volta que la vaig veure
ja no em va agradar!
alguna cosa en ella em va fer sospitar.

Era alta, pot ser un pel massa.
Es cabells curts i negres
tallats a lo "garçon" i engomats.

Es ulls foscos i grossos.
Ses pestanyes pintades,
li feien una mirada atractiva,
però al mateix temps molt estranya.

Es meu amic va quedar seduït
pes seus encants, fins i elegants.

No es va poder resistir i una nit,
a una festa li va demanar per ballar.
Ella, s´el va aferrar,
com si s´el tingues que menjar!
i al cap d´un moment,
ja li havia deixat es llavis refregats
d´un color roig intens.

Ballaren fins sa matinada.
i s´en anaren com dos enamorats
agafats de sa mà.

Va passar molt de temps en tornar a veure
es meu amic per es meu barri,
fins que un dia, els vaig veure creuar;

Ella, anava amb es seu típic tallat de cabells,
tan preciosa i elegant com sempre.
A ell, em va costar molt més reconèixer-lo,
sa havia tenyit de ros,
per ses celles li brillaven
unes espurnes daurades
i es llavis els duia pintats.

Una pell li cobria s´esquena,
amb un vestit prou polit de satí,
i calçava unes sabates de tacó alt prim.

Ja us vaig dir, que sa primer vagada
que la veig veura ja no em va agradar!

S'ALCOHOL I SA FESTA DUEN MALES CONSEQÜÈNCIES

Se que no ho hagués tingut de fer,
però es que aquells dies
no em trobava gaire bé.
No m´hagués tingut de deixar arrossagar
pes amics, ni tampoc per s´alcohol.

Sé, que per uns quants dies
no vaig tornar a casa
i quan ho vaig fer
no vaig saber com explicar-me.

Ella, m´esparava molt emprenyada,
quan vaig creuar sa porta de casa,
em va cuidar rompre un gerro pes cap.

Sa primera paraula que li vaig dir,
ja la va ferir!
Sa mirada, li havia canviat
en aquells pocs dies que vaig faltar.

No pareixia estar gaire contenta,
es va tirar en es meu coll com una gata,
em va empentejar i esgarrapar.

En vaig quedar aturat,
aguantant tota aquella envestida,
que anava esgotant es meu cos cansat.

En pocs moments, ja em tenia ses maletes
fetes a sa porta, i amb un gest enèrgic
m´assenyalava es carrer
mentre m´empenyia fora de casa!

I ara em trobo en mig des carrer
sense sabre ha on anar, ni que fer.

Que poca paciència va tenir,
que ni em va deixar explicar!

Li hagués dit el que em va passar;
que res era per sa seva culpa,
que només em vaig emborratxar,
que el temps va volar sense donar-me,
que em vaig deixar emportar pes amics
i per es meu mal cap.

Això, ja fa molt de temps que va passar
i des de llavors, e intentat tornar
amb ella un munt de vagades,
però jo crec que mai em perdonarà,
per què quan passo per seu costat,
la trobo asseguda davant de sa porta,
amb sa mateixa cara rabiosa
de s´última vegada
i amb una escopeta dalt ses cames.

ES COLORS DE SA MAR

Sa meua mar,
sovint canvia de color,
i no sempre per bé.

Sa meua mar blava,
reflexa ses ombres
de ses barquetes
que estan ancorades. 

Sa meua mar negra,
es converteix per sa lluna
en un mirall,
perquè surti polida
i il.lumini tots es casals.

Sa meua mar gris,
espanta es mariners,
que busquen refugi
es reser d´es mur.

Sa meua mar verda,
sovint passeja ovelletes
i romp contra ses roques
esquitxant de salitre es voltants.

Mar blava, mar negre
mar gris, mar verda,
mirar-te sempre es un plaer.

PARAULES D'AMOR

Milers de paraules que floreixen
des de es més endins de s´ànima,
llenguatge que no se sap a on l´aprenem,
expressions, que fins i tot ens aborronen,
tal volta pes desconegut des vocables.

Instants, a on es cos i es cap
es sincronitzen, amb expresssions
corporals i d´idees,
mentre es dits acaricien
amb tendresa ses formes d´un altra cos.

Entre besades,
dolces mirades d´ulls enamorats,
de refrecs, de gemecs
i d´alguna que altra llàgrima,
mai falta una sensible abraçada,
ni tampoc, un broll de só
d´amoroses paraules.

I no és d´estranyar, que a qualsevol,
li surtin de s´enteniment,
el que du amagat dins des cervell
en aquest precís moment;
perquè no es pot contemplar en es mon,
res tan formós
com un ser nu i joiós de cos i ment.

ES MEU EQUIP DE FUTBOL

Onze al.lots corren per un camp,
tots desorientats.
Un repenjat en un pal,
mira es seus companys,
mentre es altres juguen disfressats,
amb calçóns curts i amb un número
a s´esquena aferrat.

Un home, una mica més vell, 
asssegut, des de s´altra costat,
els crida tot enfadat.
En es mateix lloc,
uns altres onze, de ben guillats,
enfundats dins unes samarretes,
volen ser es galls de sa baralla.

En mig de tot aquell descontrol,
una ànima vestida de negre,
intenta posar ordre.
Gesticula i corre contra corrent,
reyant a sa gent
i pita com un descosit,
cada volta que un o s´altre cau.

L´ajuden, dues pobres criatures
que no els deuen deixar participar
amb es joc
i de tant en tant, van aixecant
un mocador blanc,
delatant tot el que es jugadors fan!

Sa raó de tot aquest bullit,
no és res més;
que ficar, una pilota de cuir
dins d´una xarxa!

I que contens que es posen!
cada vegada que l´encerten;
es tiren per terra,
abraçan-se i donant-se besades.

Mentre uns badocs apassionats,
assegut a ses graderies
ondules estranyes banderes
i canten divertides tonades.

ES MERCAT DE VILA

Quin color i quina bona olor,
que fan aqueixes fruites tan polides!

Sa fruitera, orgullosa,
les ensenye, a sa seua clientela:

-Mireu quina pinya més madura
i quin malicotó més dolços,
ses taronges i es llimons son ben bons.

-Quina bona vista que fan
aqueixes síndries
i quina pinta tan bona,
que tenen es melons.

Es raïm es collit d´avui
i es codonys estan apunt
per posar-los dins des forn.
Ses peres i ses pomes
no tenen cap corcó,
es plàtans son de Canàrias
i es kiwis des Japó.

-Comprin senyores i senyors:
Mongetes tendres
per fer un bullit ben bo,
pinyes de col per cuinar-les
amb jarret i arròs
i ses lletugues per fer
ensalades pes gords.

-Ara tinc de tot,
potser més tard,
ja hauré acabat
ses tomates des meu hort,
ses cebes de can Pujol,
ses faves des sogre
i es pebrassos de bosc.