UN VIATGE PER LA INCONSCIÈNCIA

Inconscient volava, envoltat amb es vent
creuant es edificis es es gratecels
de ses ciutats a reu des mon,
i es plobles sembrats de blat,
i ses altes muntanyes de neu poblades.

Es pobres demanaven caritat
i uns altres anb "limosines"
anaven ben enjoiats
i acompanyats de dones formoses.

Per es camins i ses carreteres
divisava uns punts de colors en moviment
i per uns rails, es trens s´allunyaven
d´un lloc, per anar a un altre.

I de tant en tant algun cementiri
em feia recordar,
que la mort no és cap broma
i que tard o prompte
acabarem allargats
dins un de aquells forats,
tan nombrosos i tan incomunicats.

Jugant amb sa boira, sa neu i sa pluja,
s´inconsciena voletejava a reu
de sa meua fantasia mentre dormia.
travessava es murs, rompia ses cadenes,
obria ses presons
i acabava amb ses malaïdes guerres.

Ai!, quin plaer, juntarme amb ses aus
en bandada creua el mon,
sentir-se lleuger i vencer sa gravetat
i fer piruetes en es cell.

Es so estrident d´un despertador,
acabà amb sa meva exursió
a traves de s´inconsciència;

I es que ser conscient
esta renyit amb no ser-ho
i no vol que voli per molt de rato sola,
perque es perillós,
que es cos, es quedi sol
i llavors passa lo que passa...
que es manicomis estan plens
de inconscients que han fugit...
cap a uns altres mons!