Amb sienci escolto es llarg camí
de creuar es dies que van més enllà
des dilluns i des dimarts.
Ningú sap qui sóc,
fins i tot jo he oblidat
de qui era abans.
En algun calaix haurà guardats es poemes,
es pètals, l´anell , es coixins de plomes
i es canalobre.
Com també ses carícies i ses besades humides.
Hi ha dolor
baix aquests dies d´angoixa
que em fan perdre sa raó.
Va! , obrim sa porta
i ensenyem el punt
des d´on ens varem aturar
que vull sabre qui sóc.
Obra es llençols
i vesteixels de festa amb flors i perfums
i penja sa roba, que avui he tornat
i desitg que hem guiïs nu fins s´inici.
Ningú sap qui sóc
fins i tot jo he oblidat
de qui era abans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario