estirat damunt des llit,
ben gat, i amb s´ampolla de vi
dalt sa tauleta de nit.
Així, ja hi duia una bona estona,
i es meu aspecte era ben trist:
una barba de més d' una setmana,
es cabells mal arreglats i es cos ben brut.
Es dormitori pareixia un femer:
ses llosques escampades per tot arreu,
ses empolles buides,
tirades per qualsevol racó.
Enmig d´aquell desastre,
es podia olorar es ferment
d'alguna gitada.
Entre s' esperit des vi,
s' insomni i sa falta de menjar,
es cap em rodava i al·lucinava.
Vaig veure:
Un angelet negre assegut damunt des llit,
un capellà pregant oracions,
es cos d' una dona nua
caminant pes sostre,
un peu descalç extraviat,
un amic seient per terra,
un metge i una infermera.
Però tu...
tu que ets sa culpable
de totes ses meues penes...
tu, tu no hi eres.
Col·lecció Un grapat de mar
No hay comentarios:
Publicar un comentario