amb forma de laberint.
Ses parets pareixen que es toquen,
fent canviar es pas de sa gent.
Es escalons et despisten,
mai pots caminar a peu pla,
i et deixes arrastrar pendent amunt,
per aquells carrerons,
mirant bocabadada
tot el que recullen es ulls.
Un fanal trencat de forja,
que no fa llum.
Una finestra enreixada,
d'on hi penja un florit roser.
Portes de fusta vella trencada,
finestres de tots es colors i mides,
col·locades arreu de ses cases,
i allí, en un forat, hi penja una planta.
I dins d'aquest embolic,
es raigs des sol
penetren miraculosament;
il·luminen ses poques parets
que encara queden emblanquinades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario