que sense cura frena sa meua vida,
aturant-me dins des temps.
Tic-tac, tic-tac,
pèndul perdut per s´infinit,
que no busca s´arribada des demà.
Com pot ser?, si jo mateix faig força
perquè passin ses hores,
i ses hores no es mouen!
Ses ombres repten entre es llençols,
arrossegant ses manetes des rellotge.
Tic-tac, tic-tac,
es cos no em reposa
i segueixo en es mateix lloc.
Si algun dia em varen molestar,
avui vull sentir es cant des gall
esgargamellar-se dins des corral,
rebent es nou dia.
Horrible malson, que em fa
pensar que es temps m´atrapat
dins s´esfera des rellotge de paret,
i no em deixa despertar a sa realitat.
Tic-tac, tic-tac,
es que hi ha realitat?
Col·lecció Pes forat des pany

No hay comentarios:
Publicar un comentario