no seràn ses voluminoses grapes,
que infatigables afilen
es desig de sa mort.
Amb es ulls clucs,
salta d´un racó a s´altre,
sembrant llavors
com un vell rodamón.
Mentre tu, mare,
amb ulls plens de mar,
plores ses ones que
arriben fins els teus peus,
i crides als quatre vents
per espantar as monstre
de ses mil potes.
Es llavis secs i es pols fred
es perden estàtics
dins des pou fosc,
i tremolo as contacte
des dimonis desconeguts.
Grans ales ens envolten
dins sa suor d´un taüt
i ens sentim sols enfront
d´aquesta immunda bèstia.
Qui ens busca, mare,
que ens crida perquè
passem a sa fulla següent?
Col·lecció Pes forat des pany
No hay comentarios:
Publicar un comentario