no fa sol i està cobert.
És s´hora perduda des dia
i segur que a s´altre carrer,
plou sobre remull.
Dos mans gelades
enyoren es bes cec
de sa setmama passada.
Se'ls hi arruguen es dits
amb s´humitat de sa nostàlgia.
I es miserable temps,
els fa presoners
d´allò que no tenen.
Ni és tard ni és fosc,
ni puc dir que estigui bé.
Tampoc estic content,
ni hi ha res que em faci riure.
Acabo treient-me,
des fons de s´estómac,
un sospir mesquí.
I maleeixo aquest tros
de terra que se´m mulla.
I em pregunto, si després
d´haver passat una part de no res,
ses estrelles segueixen a s´espai.
I si aquells enamorats
s´arribaran a trobar.
Què descolorit que veig
es quadro de sa paret!
Serà que ja s´ha fet fosc?
Serà que s´ha m´han tancat es ulls?
Serà que m´hi mort una mica més.
Col·lecció Un grapat de mar
No hay comentarios:
Publicar un comentario