essència m´inquieta.
I as cap des mesos, ploro
sense remei es teu adéu
i a la maleïda mort.
Te´n vares anar, i ara
es silenci es fa més dur.
Miro es ulls a sa vida
i no la entenc.
Si que és polida!
Però és tan trist s´adéu...
Ara et penso, i te veig content.
Pot ser, es lloc que ara ocupes
forma part d´aquesta nostàlgia,
i d´uns moments de soledat
en es que es teu vell record
d´amic, ha volgut sortir.
T´esfumes en es infinit
des pensament silenciós
per tan sols atracar-te
en aquest instant precís
en que t´he enyorat.
Col·lecció Un grapat de mar
No hay comentarios:
Publicar un comentario