d´ulls de llampecs d´or,
que em reclames
amb sa teua olor
per acostar
es meu pobre cos.
Sobre sa teua pell fina,
es dits no hi encerten.
Ses idees se me´n emboliquen
i tremolo de tant de goig.
Penyora d´or,
si pogués acostar-me
as teu cos, es meus dits
et parlarien de tot allò
que sent es meu cor.
Col·lecció Un grapat de mar
No hay comentarios:
Publicar un comentario