esperis que les manetes
des rellotge t´espentegin
i t´acotxes dins des llit
com un infant
entre es meus pits.
Son natural que et du
as país des somnis, i et
deixes emportar dolçament
enganxada as meu cos
de mans i llavis.
Busques sa pau de l´estrany,
es desig de l´infinit
o es conte irreal,
però sense deixar mai,
es calor des meu costat.
I et perds per es dolços
passatges des somnis,
i de tan en quan,
obris un ull per mirar
si estic despert.
Tornes a creuar sa frontera
de sa son, i jo m´encarrego
de que no hi hagi cap soroll.
Es rostre
et segueix impassible,
es cos calent,
es llavis ardents,
tot està sota control!
Entre bells somnis de fades,
dorms ses últimes hores
de sa nit, mentre jo segueixo
vigilant sa teva dolça son...
Dorm, amor meu,
que jo estaré aquí
fins as matí!
Col·lecció Un grapat de mar
No hay comentarios:
Publicar un comentario