amb onades aletejant.
Saltem, inspirem!
Amb crits elèctrics,
es so de sa cançó llunyana
amb gust a rosella i a bosc.
Immensa bogeria de senzillesa,
que fa volar s´olor a salitre,
sense cap pretensió.
Més enllà, mils de braços
de tentacles enganxats
as fons de sa mar,
tocant ses tecles de l´absurd.
I així amaguen es fort cantar
des abstracte de ses ones al arribar.
I gronxarem en es horitzó
s´ona vinent nascuda sa nit abans,
i encara que arriba orfe
sa força de sa sorra, la crida.
Jeu cansada a sa vora.
I trec d'entre ses roques,
una ala trencada.
Col·lecció Un grapat de mar
No hay comentarios:
Publicar un comentario