s´apilen es insòlits succeïts
a cada un des quatre cantons.
Nu de tendresa,
se´m dobleguen ses forces
i arrossego es pensaments
per ses parets fredes.
Busco es meu propi destí,
perdut per qualsevol racó
i no el puc atrapar!
No en va, em va deixar
es dia que el vaig trair.
I visc dins sa meua pròpia presó,
privat de qualsevol llibertat.
Es dolor em pitja cap a l´oblit,
mentre consumeixo ses hores
entre es dubte des demà.
Ja no m´atreveixo a seguir
pensant, i tiro sa clau per
sa finestra que em separa
de tot allò que vaig estimar.
Col·lecció Un grapat de mar
No hay comentarios:
Publicar un comentario