ESTRANYA SOSPITA

Com us ho podré explicar;
sa primera volta que la vaig veure
ja no em va agradar!
alguna cosa en ella em va fer sospitar.

Era alta, pot ser un pel massa.
Es cabells curts i negres
tallats a lo "garçon" i engomats.

Es ulls foscos i grossos.
Ses pestanyes pintades,
li feien una mirada atractiva,
però al mateix temps molt estranya.

Es meu amic va quedar seduït
pes seus encants, fins i elegants.

No es va poder resistir i una nit,
a una festa li va demanar per ballar.
Ella, s´el va aferrar,
com si s´el tingues que menjar!
i al cap d´un moment,
ja li havia deixat es llavis refregats
d´un color roig intens.

Ballaren fins sa matinada.
i s´en anaren com dos enamorats
agafats de sa mà.

Va passar molt de temps en tornar a veure
es meu amic per es meu barri,
fins que un dia, els vaig veure creuar;

Ella, anava amb es seu típic tallat de cabells,
tan preciosa i elegant com sempre.
A ell, em va costar molt més reconèixer-lo,
sa havia tenyit de ros,
per ses celles li brillaven
unes espurnes daurades
i es llavis els duia pintats.

Una pell li cobria s´esquena,
amb un vestit prou polit de satí,
i calçava unes sabates de tacó alt prim.

Ja us vaig dir, que sa primer vagada
que la veig veura ja no em va agradar!