Milers de paraules que floreixen
des de es més endins de s´ànima,
llenguatge que no se sap a on l´aprenem,
expressions, que fins i tot ens aborronen,
tal volta pes desconegut des vocables.
Instants, a on es cos i es cap
es sincronitzen, amb expresssions
corporals i d´idees,
mentre es dits acaricien
amb tendresa ses formes d´un altra cos.
Entre besades,
dolces mirades d´ulls enamorats,
de refrecs, de gemecs
i d´alguna que altra llàgrima,
mai falta una sensible abraçada,
ni tampoc, un broll de só
d´amoroses paraules.
I no és d´estranyar, que a qualsevol,
li surtin de s´enteniment,
el que du amagat dins des cervell
en aquest precís moment;
perquè no es pot contemplar en es mon,
res tan formós
com un ser nu i joiós de cos i ment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario