Pot ser que mai més torni a veure
aquells ulls tan expressius,
ni aquell somriure tan graciós
dalt aquella cara plena de pigues.
Pot ser que només sigui un flash
i dins d´uns dies ja m´hauré oblidat.
Però que té aquest rostre que tant m´grada?
Pot ser sa tendresa o tal vagada sa mirada?
Que he vist amb ella,
que no me la puc treure des cap?
Ses dents blanques i ben enfilades
li ressalten amb sa cara prima i ruboritzada,
mentre es ulls verds amb segueixen
cada cop que pas pes seu costat.
No serà s´expressió dolça
que amb dedica cada mati
quan m´en vaig a treballar,
el que fa que no me la pugi
treure des cervell
fins s´hora de tornar?
Quina tristesa! avui ja no he vist
a sa meua estimada com cada matí.
I ara, amb quin ànim aniré a sa feina
si no em puc emportar
sa seua mirada lluminosa,
ni el color rosa des seus llavis,
que faré, si mai més la torn a veure,
pes carrer a sa vesprada,
quan torni cap a casa.
Ahir a la nit varen canviar sa foto
de sa tanca plucitària per un anunci
de pots de menjar per a gats!
No hay comentarios:
Publicar un comentario