AL.LOTA AFALAGADA

Ses formes de dona
encara no havien esclatat
damunt des seu cos.

Es pits, no es podia dir
que fossin petits,
però tampoc massa grossos.

Es coll estirat i prim,
sa cintura estreta
i ses anques encara pareixien
no haver passat s´adolecència.

Sa cara era lo que més la traïa,
per més que volgués amagar
ses faccions darrera unes pinzellades
de pintura i maquillatge.

Es llavis grans,
es nas de "cleopatra"
i sa mirada;

 Sa mirada?

Era prufunda, innocent,
alegre,curiosa i neta.

Si, molt neta!

A voltes, s´aixecava
i es posava a jugar;
feia de model
i caminava graciosament,
nua, d´un costat a s´altre
d´aquell reduït espai.

O es posava per damunt
de ses espatlles,
un mantó vermell,
que li contrastava
amb es blanc de sa pell.

També, es ficava una pamela
amb flors blaves de paper,
amb sa que es devia sentir més gran,
perquè cada vagada que se'l posava
canviava s´expressió de sa cara.

-I jo?

jo no me cansava de venerar-la
i de riure des seus jocs
d´al.lota afalagada