UN SOPAR DE CINEMA

Sa lluna era nova
i ses estrelles espurnejaven
per tor es cel,
en una calorosa nit d´estiu.

Sa taula parada a sa terrassa;
un mantell brodat,
una cristalleria fina,
sa vaixella de limoges,
sa coberteria de plata,
un canelobre de tres braços
i en mig,  un ram de roses roges.

Sa seua sola presència
empobria tot aquell luxe;
ella duia una brusa de seda
de dos colors, una blanca
i s´altra blava.

S´escot era tant profund
que deixava entreveure
uns exuberants pits.

Un cinturo daurat,
adornat amb pedres de bijuteria
subjectava una faldilla negra
que li arribava fins els turmells
i unes sabates de tacó daurades.

Asseguda a s´altre banda de sa taula,
em mirava amb foscos ulls de gata
i a cada gest des seus llavis
pareixia que em desafiava
a donal-li una besada.

Es fum d´un cigarret l´envoltava
donant-li un aspecte embruixador.

Sa claror de ses espelmes
jugaven amb es seus cabells rossos
i li reflectia sa lluentor
a unes arracades,
que segur que eren de brillants .