Asseguda damunt d´un petit moll de fusta,
xapotejava amb es peus descalços din s´aigua.
Sa primavera, havia engalanat tots es voltants
amb flor silvestres de mil colors diferents
i es verd de s´herba feia que el blau de sa mar
fos molt més transparent.
En es mirrall que naixia de´s fons de sa mar
li reflectia es pins que havien nascut a sa vora
i ses muntanyes arrogants que arreceraven sa badia.
Mentrestant, es ocells piulaven uns bells acords
i ses gavines volaven fent dibuixos en es cel
i de reüll miraven cap a vall, es seus balls.
Un barquet de rems feia companyia a aquella al.lota
que estabornida mirava es peixets que havien vingut
a menjar ses molletes de pa que ella els hi anava tirant.
Es sol adornava tota aquella composició,
donant-li color i llum,
a aquell lloc ple d´harmonia i calma.
Una cua llarga nuada amb un llaç groc,
li queia més enllà des pits
i un capell de palla li cobria es cap.
Dins des sanaió i portava floretes
que havia anat replegant pes bosc
per adornar sa seua habitació.
I entre es dits de sa mà i duia una carta,
una carta des seu estimat!
que ell li havia enviat, des de molt lluny,
pes dia des enamorats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario