Aquell matí es va llevar nerviosa,
era un dia molt especial,
era es primer dia des enamorats
que passaria en es seu costat.
Se li estava fent molt llarg.
Ja ben aviat, avia anat a comprar-li
un regal, el va triar amb molt de compte!
no volia equivocar-se,
va mirar i retria mil i un objectes,
res li pereixia prou per es seu nou amor.
Es va arreglar amb sa millor roba que tenia
i va estrenar una fina llenceria
de color blanc immaculat.
Totes aquelles coses, a ella,
li feien molta il.lusió.
Aquells dia, es temps passava lentament
i es que se li estava fent etern!.
Enyorava es seus ulls plens de llum,
es cabells rossos, es llavis de maduixa
i sa pell de melicotó.
S´atracava es moment esperat
d´anar es seu encontre.
Unes estranyes cassogues la recorrien
de dalt a baix des seu neguitós cos.
Pes camí, també li va comprar un ram
de roses roges.
Sa cabellera, li volava al vent
i aquell vestit blanc i rosa
li feia encara més formosa i jove.
Caminava depresa, per no perdre
ni un sols instant, de poder estar
entre es seus dolços braços.
I és que no recordava haver estat mai
tan enamorada d´una persona!
Ella, la havia citat en es parc,
un lloc molt encertat per s'ocasió!
Ses flors des parc i es coloms
serien testimoni en un dia tant inoblidable.
A sa llunyania, va distingir sa seua silueta,
prima i fràgil, caminant per se vora de s´estanc,
jugant amb es ànecs a s´ombre d´una mimosa.
Entre ses mans i duia un paquetet de color
i un ramet de margalides.
Ja li faltava poc, molt poc tros, per arribar
es seus braços, ella, ja estava desitjosa
de mans, de abraçades i de besades.
Tota aquella passió acumulada as cap des dia
es va concentrar en un fort i llarg abraç,
en unes emocionades mirades
i amb unes senzilles paraules.
-T´estim molt Catalina.
-I jo a tu Esperança,
amb tota sa meua ànima!
No hay comentarios:
Publicar un comentario