CONTRA CORRENT

Qui sap si sa corrent
m´arrossega cap a tu?
Qui ho sap?
Qui ho sàpiga
que s´ho calli!

Acaronem!
No contestis ara,
ara és temps de callar.
Una forta vena
em du cap a tu
i es mateix temps 
nedo contra corrent.

No paris, acaronem!
com si tingués de trencar
sa pena d´un adéu.


Digués que no,
que tot això
és tan sols això,
un joc.
I que quan jo arribi,
tu te´n vagis
i quan tornis sa corrent
se m´emporti.

Acaronem,
encara que sigui de fiat
que et contaré demà
el que crec
que he cregut somniar.

Va!, no et destorbis,
i contem,
es punt des d´on
es veu s´arribada
de sa matinades,
perquè potser,
que demà
ja no pugui tornar.

No paris!,
que sa corrent des dia
se m´endu.