Se´m claven agulles al mirar-te
les sento, a ses ungles
i als plecs de sa pell.
Agulles i ganivets
de afilades fulles.
Es rebufar des vent per ses parets
em fa gelar sa sang
i em dorm banyat de dolçor,
mentre es pols em batega lentament
a qualsevol esdeveniment
per sumar-me al joc següent.
I a sa més mínima
expressió de tendresa
sa m´apilen es sentiments atresorats
enllaçant-nos es dits fins l´infinit.
Sobris llampecs,
que ens porten es bufecs,
des so des tambors,
que ens acompanyen
as ritme inevitable
de dues ànimes cavalcant
pels set colors
de l´arc de San Martí
No hay comentarios:
Publicar un comentario