I POSO SA LLUNA DE TESTIMONI

Mentre ses ombres s´escampen
es sol fuig pel horitzó
i tot sembla reposar
dins sa propera nit.

M´arriba s´angoixa
mentre espero baix s´enramada
ses fonyades de sa joia estimada.

Menjarem es raïm de sa parra
pomes i peres des arbres propers
i com no! també sa mel des llavis
mentre ens direm
milers de gustoses paraules.

Direm amor meu tot allò
que ens guardàvem,
direm tot allò que esperàvem.

I ens menjarem es fruïts prohibits,
de ses nostres millors branques.

I farem tot allò
que abans ens guardàvem
i direm tot allò
que abans callàvem.

Ai amor, que sa lluna 
sigui testimoni de tot això!