A UN ALTRE MON NOU

Que sola i abandonada que es trobava,
es passava ses tardes tancada,
anant d´un cap a s´altre des pis.

Es temps havia passat, però ella
no se´n havia oblidat.
Havien sigut molts anys
de compartir ses coses, 
ses petites i ses grosses.

Havien sortit junts
des de que anaven a s´escola.
Ella duia cues i faldilles curtes,
encara no es maquillava
i es diumenges es trobaven
a s´església a missa de deu.

Era s´únic al.lot
amb es que havia sortit, 
es primer que la va besar
i amb el que es va esplaiar
una nit, ja fa molt de temps. 

Es anys havien passat
i ella ja no era cap boixa,
havia confiat en ell,
en sa seua fidelitat
i amb es seu amor indestructible!

Avui no sap que fer,
no surt amb ses amigues,
perque elles, ja s´han casat,
ni tampoc te cap amic,
perquè amb ell,
sempre n'havia tingut prou.

Donava voltes per damunt des llit,
es tapava es cap amb es llençol
i simulava que s´ofegava
amb es coixí.

Ses nits se li feien eternes,
mentre mirava i parlava
a una foto que tenia d´ell
emmarcada amb plata
dalt sa tauleta de nit.

Sortia en es balcó
i mirava es seu voltant,
totes aquelles parelles
que passejaven agafades de ses mans,
igual que ells dos,
quan es perdien dins sa foscor.

Havien sortit junts tota sa vida
i ara, és trobava sola,
molt sola!
Desesperada i sense
cap motiu per viure.

Ella, volia morir-se
i no feia més que plorar,
perquè se´l havia endut
aquella punyetera malaltia?
Quin mal havien fet
per merèixer aquella desgràcia?

Ella també voldria morir
i anar a viure amb ell,
a un altre mon nou!