Ara més que mai!
vull despertar entre
es seus llençols grans.
Sentir es primers
raigs des matí.
Mirar-la reposar
dalt des coixí
i amb compta acaronar-li
sa pell de setí.
Jo la deixaria dormir
i ella no voldria
que mai arribés es matí,
per no veurem partí.
M´aixecaria
amb silenci
per si algú
em puges sentir.
I el bes que li daria
fos tan curt,
com la nit
que havies passat
dins des seu llit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario