BODES DE PLATA NEGRA

Qui ho diria!
compleixes anys
i no tens cap alegria,
fas cara de boixa,
però darrere d´aquesta
capa de maquillatge
es cutis et traeix

Unes arrugues en es llavis
i en es ulls,
et delaten es pas des temps
dalt sa cara.

Encara conserves dins des cor,
s´amor des primer jove
que et va agafar sa ma
i et va besar.

Encara sens en es caps des dits,
sa suavitat des cos d´aquell al.lot
que et va ensenyar s'art d´estimar.

I guardes dins d´una caixa de sabates,
ses fotos amb blanc i negre,
que us vareu fer quant estàveu
tant enamorats i pareixia 
que tot tenia d´acabar bé.

Qui ho hagués dit?
que en aquell temps
plens d´il.lusiòns i sentiments,
quan inventàveu paraules d´amor,
quan no podies demanar res
que ell no t´ho fes de seguida!

Quan sa lluna només sortia a sa nit
per veure-us passejar
o quan seguts dalt ses roques, 
a sa vora de sa mar
parlàveu de tenir infants.

Qui ho hagués dit?
Que quan ell va arribar
des servei militar et va demanar
casar-se amb tu,
es dia des teu divuitè aniversari.

Qui ho hagués dit,
que avui t´amaguessis
darrere uns records d´uns temps
que mai més tornaran.

Qui ho hagués dit?
Que aquell mateix matí
quan ja teniu es capellà
a s'altar, es padrins a sa porta
i ben preparat es convit.

Qui ho hagués dit?
que aquell miserable hagués fugit
amb sa teua millor amiga,
deixant-te en es porxo de s´església
vestida amb aquell vestit blanc
tant polit.

Qui ho hagués dit?
Que aquell poca vergonya,
des de fa vint-i-cinc anys
pes teu aniversari t´envia
un ram de roses blanques.

I qui ho hagués dit!
que després de tant de temps,
tu encara estiguessis enamorada,
des primer home que et va donar
sa primera besada?