Estirada a terra,
nua com una nina.
A sa pell fresca de maduixa.
li arribava es primer raig de sol.
Es ulls clucs,
es llavis tenyits de sang.
Es dits des peus
se li perdien per l´horitzó.
Ses mans li dormien
plenes de carícies.
Es pits rodons
com dos magranes es vent.
I enmig d´aquell tresor,
un melic en forma de bombó.
I per si no ni hagués prou
en tot el que que vos hi contat
envolteu-la de perfum de bosc.
Enteneu ara com em sento jo?
No hay comentarios:
Publicar un comentario