Acabaré com un estrany
sortint com un fantasma
entre ses penombres
disposat a ocupar es meu lloc.
LLavors recordaré
s´alegria de s´arribada,
ses tardes de suor,
sa frescor de s´aigua,
ses llargues xerrades
i es sobresalts
a cada remor inesperada.
Es consumiran;
es refrecs de magrana,
ses llargues mirades
i ses mil maneres de dir-me
que no me´n vagi.
Acabaré com un estrany
entre ses ombres de l´incert
enduguen-me un dolor
sense tornada,
per no haver sabut parar-me
en es moment oportú.
No hay comentarios:
Publicar un comentario