He d'ésser soca i no branca.
Vent, duguem aire
que es núvols em portin s´aigua
per desensopir-me ses rames.
Aire obri sa porta de cop
que vull sentir es vent
colpejar amb força,
ses meues galtes.
I avisa es garrofer,
es ametller, es cirer,
es val, a sa muntanya,
es ocells, es gos i es conills,
que el cel amenaça tempesta
i s´aigua els hi portara vida.
Tinc fe!
i sé que seré soca
i no branca
i sentiré es vent
quant dugui sa pluja
i ses gotes quan
amb besin sa cara.
He d'ésser fort
per arribar fins ella,
de pell morena.
No hay comentarios:
Publicar un comentario