RIALLES

Rialles, rialles i més rialles
li fan es seu rostre més dolç,
ses dents més blanques
i es seu nom se'm clava
dis des cor.

Jo em deixo endur
per es seu encant
mentre em fa viatjar
pes camins d´alegria
perquè aquesta al.lota
m´ha robat sa vida.

Quan em parla crec
que en te encantat
si em mira,
el món per de vista,
però jo l´únic que vull
es estimar-la com la mestressa
des meu cos.

I m´imagino
es seu bes blanc,
es abraç llarg,
i això tot plegat
fa que ses seues rialles
semblin es cant
des ocells a sa matinada.