jugant amb es vent,
planegen amb sa gravetat,
perquè per elles,
no té cap sentit viure
a ras de terra.
S´enlairen, pugen i baixen
i des de dalt des cel
ens veuen petitets,
i això serà si ens molestem
en mirar-nos,
segur que deuen passar
des de que no hem après a volar.
Apareixen i desapereixen
fen cabrioles en es cel.
Es deixen caure en picat
i des des mirall de sa mar,
retornen a enlairar-se
cap es cel blau.
Van i tornen sense
que ens adonem,
i quan estan cansades,
reposen dalt de
qualsevol pal o terrat.
Son aus lliures que volen
per es gust de volar,
i acompanyen es mariners
fins as port quant, des de
l' aire, els veuen arribar.
Col·lecció Pes forat des pany
No hay comentarios:
Publicar un comentario