envoltat amb es vent
creuant es edificis i es gratacels
de ses ciutats arreu del món,
i es pobles sembrats de blat,
i ses altes muntanyes de neu tapades.
Es pobres demanaven caritat
i uns altres amb "limusines",
anaven ben enjoiats
i acompanyats de dones formoses.
Per es camins i ses carreteres,
divisava uns punts en moviment
de color diferent, i per es rails,
es trens s´allunyaven d´un lloc,
per anar a un altre.
I de tant en tant, algun cementeri
em feia recordar que
la mort no és cap broma
i que tard o prompte,
acabarem allargats
dins algun d´aquells forats,
tan nombrosos i
tan incomunicats com sempre.
Jugant amb sa boira,
sa neu i sa pluja,
s´inconscient volteja arreu
de sa meva fantasia,
mentre dormia.
Travessava es murs,
rompia ses cadenes,
obria ses presons i acabava
amb ses maleïdes guerres.
Ai! Quin plaer ajuntar-me amb ses aus,
i amb bandada creuar el món,
sentir-se lleuger i vèncer sa gravetat
i fer piruetes en es cel!
Es so estrident d´un despertador,
acabà amb sa meva excursió
a través de s´inconsciència.
I es que ésser conscient
està renyit amb no ser-ho,
i no vol que voli per molt d'estona sola,
perquè és perillós
que es cos es quedi sol
i llavors passa el que passa...
que es manicomis estan plens de inconscients
que han fugit cap a uns altres mons.
Col·lecció Pes forat des pany
No hay comentarios:
Publicar un comentario