Mentre per ses escletxes
de ses finestres, per baix sa porta
i fins i tot pes forat des pany.
Covard, que et rossegues
com una serpent venenosa,
atacant-me pes quatre costats!
Em vols espantar amb grinyols
de condemnat a mort,
i arribes fins es meu portal
xiulant sons de terror,
just as moment en es
que et tinc més por.
I em claves a traïció
sa daga de fred fins s´os
i tremolo tot jo.
Es ulls em ploren,
i de ràbia, se´m posen
ses orelles vermelles.
Bèstia despullada!,
Que en dies de festa grossa,
t´ajuntes amb es foc.
Bufa que bufa, ens fas amagar
dins ses nostres fràgils amagatalls,
fent derramar llàgrimes a dones i infants.
Monstre sense potes!
Un dia sortiré de sa meva lloriguera
amb es pit descobert i cridaré:
MALEÏT VENT!
Col·lecció Pes forat des pany

No hay comentarios:
Publicar un comentario