es llarg camí de creuar
es dies que van més enllà
del dilluns i del dimarts.
Ningú sap qui sóc,
fins hi tot jo he oblidat
de qui era abans.
En algun calaix,
haurà guardat es poemes,
es pètals, s'anell,
es coixins de plomes
i es canelobre.
Com també ses carícies
i ses besades humides.
Hi ha dolor baix
aquests dies d´agonia
que em fan perdre sa raó.
Va!, Obrim sa porta
i ensenyem es punt
des d´on ens varem aturar
que vull saber qui sóc.
Obri es llençols
i vesteix-los de festa
amb flors i perfums
i penja sa roba,
que avui he tornat
i desitjo que em guiïs
nu fins l´inici.
Ningú sap qui sóc,
fins hi tot jo he oblidat
de qui era abans.
Col·lecció Pes forat des pany
No hay comentarios:
Publicar un comentario