que es meus dits tornin a sentir
sa textura des teus cabells,
i de viure una altra vegada
baix es mateix sostre.
Tornarà a apagar-se sa llum
i sortirà sa foscor
que em fa tanta por
des de que t´en anares.
Sento es braços buits de calor
igual que sa boca, que
la tinc orfe de besades.
Espero es matí perquè
es sol et torni a casa,
on saps que t´estaré esperant
mentre senti es teu perfum
corrent per ses mans.
T´espero a través
de sa força de s´amor,
i de tant en tant, entre
es blanc des llençols,
a sa nit, un somni em fa
revifar sa flama.
I no perdo s´esperança,
de que un dia tornaràs
a sa nostra casa.
Col·lecció Pes forat des pany
No hay comentarios:
Publicar un comentario