Tu vols i els dos voldríem,
però ens mosseguem sa llengua
i no ens deixem d´estimar
ni tampoc de mirar.
Deixem que es vent
ens porti il·lusió
i anem fent al cel
castells de paper.
Però si plores, estimada,
no podré veure es sol
entre ses muntanyes
i es núvols s´ompliran d´aigua
i ses ones naixeran enfadades.
Si ens mirem, un dia
trencarem ses barreres.
Ses mans quedaran lliures
de cadenes i es llavis
s´ajuntaran amb una
sola i llarga besada.
Mes, si tot fos veritat,
només cal que ens mirem
i esperem sense perdre
s´esparança de que ens
arrosseguin l´un cap a s´altra.
I llavors, es farà tant curt es temps,
que no semblara veritat
i ens seguirem mirant
com si res hagués passat.
Col·lecció Pes forat des pany
No hay comentarios:
Publicar un comentario