EIVISSA, SA MEUA ILLA!

Llum penetrant, mar en calma,
gent desenfadada, racó des Mediterrani
on la pau es sent entre ses ombres des pins,
dins des bars, o en ses xarrades de pescadors
adobats des de sa seua infantesa dalt ses aigües.

Sol assassí de pagesos,
llaurant baix sa seua càrrega,
cremant-se sa pell
per sa tradició de sembrar
a sa terra des seus avantpassats.

Camps de blancor de neu
en es valls d´ametllers florits,
companys d´esglésies centenàries
que avisen as pagesos cada migdia
per refrescar-se ses polsoses gorges.

Vestits tradicionals, balls antics,
cants que han passat per generacions,
igual que han anat heretant s´arada.
Dones cobertes de riflacos,
per tapar-se sa pell blanca.

Cases blanques,
cobertes per mil
pintades de cal viva.
Galls matiners,
que avisen as poble
que ha romput l´alba.

Refugi de bonança, de meditació,
o senzillament de res.
Contemplar un paisatge,
beure un got de vi,
torrar sobrassada,
respirar s´aire dolç i suau
i deixar que s´oratge de la mar
deixi impregnades ses galtes
d´olor de sal salvatge.

Pou de tradicions,
de costums que no moren
perquè són part de la vida
de ses seues gents.

Solpostos que omplen s´ànima
d´un esplendorós repòs.
A s´estiu sa llum des pobles
és forta as migdia,
a s´hivern tènue, i en primavera
es converteix en amiga des vells
que passegen baix sa seua calidesa.

Costes d´Eivissa, plenes de penyes
i racons enfrontats arreu des segles.
Dolces platges d´arena fina,
des d´on es pot contemplar es més bonic
abraç que la mar dona a la terra en es seu retorn.

Eivissa!, encara conserves a través des temps
sa màgia de sa calma, des silenci,
a on a la nit, el cel i la mar es besen
amb millons d´estrelles com testics.