PER UNS INSTANTS

Sa claror des sol començava
a introduir-se a través
des finestrons i per ses cortines,
i omplia poc a poc de llum
aquella acollidora habitació.

Ses parets estaven entapissades
d´una tela de vellut de color blau clar
i en terra, una moqueta de llana clara. 

A un racó d´aquell espai, una al·lota
reposava dalt una luxosa butaca de pell,
amb els ulls mig tancats
i una expressió ben trista a la cara,
que li reflectia l´esgotament
d´haver passat tota sa nit desvetllada.

La cobria un llarg camisó,
que amb ses cames arronsades,
damunt des seient, li tapava fins es peus.
Un floc de cabells li queian
per dalt sa cara.

Sa claror, cada vegada més forta,
anava descobrin-li un rostre fi i polit.
Mentre que a s´altura de ses pestanyes
li delatava es camí d´una llàgrima,
que per uns intants, amb un fugaç raig
de sol matiner, em va donar sa sensació
de que li rodolava un brillant
des de es ulls fins es llavis.