Si s´ombra d´aquell baladre
reflectida dalt d´aquella paret blanca,
tan sols durés es moment
que tarda es sol amb passar,
què seria d´aquella mustia paret
que espera ansiosa cada matí
sa sortida des sol?
Què seria d´ella
si no pogués sentir
sa seva frescor?
A qui enyoraria es dies
que no fes bo?
Quina altra ombre
li daria tan bona olor?
Per qui es pintaria
cada any de color blanc?
I a qui li oferiria
es seu resplendor?
Aqueixa ombre de baladre
per aquesta paret,
es sa seua gran il·lusió
i espera que arribi s´albada
perquè li torni sa claror
i poder donar-se un a s´altre
tot allò que els fa sentir millor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario