QUÈ VA PASSAR?

Com li vaig poder dir tot allò?
Per què la vaig ofendre,
si s' havia convertit
amb sa meua companya,
en sa meua amant?

Em devia tornar boig aquell dia!
I ara, la trobo tant a faltar!

A s' hora de anar-m'en a dormir,
no puc conciliar sa son,
i veig s' albada,
com es sol es va incorporant,
mentre sa seua silueta,
es dissol dins ses darrers penombres,
per darrere de ses muntanyes.

Què em va fer per fer-me enfadar tant?,
per dir-li totes aquelles horribles paraules?

Me'n record d´aquells instants;
ella, em mirava espantada,
amb sa vista baixada
i amb una expressió trista.
Quan ella no va poder més,
va aixecar sa cara, i en va mirar als ulls,
com un àngel, amb una llàgrima
que li corria per damunt sa galta.

Es cabells solts, li queien
per damunt ses espatlles,
i es seus pits petits i ferms,
m´assenyalaven.

Sense dir paraula, es va anar vestint,
mentre jo encara,
no se què caram li recriminava!

Amb sa lluentó de sa lluna,
ses llàgrimes li seguien brotant
d´aquells ulls inoblidables.

Va tancar sa porta, sense acomiadar-se,
i amb vaig quedar sol... sol fins ara!

Què va passar? Per què vaig perdre
el que més m' estimava en la vida?
M' imagino que encara està en es meu costat,
i quan m' aixec, la busc per tota sa casa,
i crido es seu nom per si m' escolta
per dir-li que allò, per dir-li que allò,
que allò, només va ser una asenada!

Col·lecció Un grapat de mar