Sa boira de s´aurora encara
no s´havia acabat d´aixecar,
quan una formosa silueta
d´una al·lota va aparèixer
dreta dalt d´una roca.
Ses aigües encara descansaven
de sa bonança de sa nit
i a s´horitzó, es blau de s´albada
xocava amb es verd de sa mar.
Ses gavines voletejaven en
incansables balls arreu des cel.
Algunes es deixaven caure
en picat per pescar un peixet.
A s´al·lota, es vent li feia alçar
dolçament es cabell roig.
Descalça, ses mans creuades
a s´esquena i entre es dits,
duia una pamela de palla
amb un floc blanc.
Anava vestida amb un prim vestit
de gasa rosada i amb sa brisa
li senyalava ses corbes des cos.
A tot això, ella seguí immòvil,
mirant s´horitzó, esperant
s´arribada d´algun vapor
qui li tornés es seu gran amor!
No hay comentarios:
Publicar un comentario