No calia cap quadre penjat,
ni tan sols unes cortines
per tapar sa claror des sol,
ni cap altre adornament
dins s´habitació:
un bon matalàs de llana,
dos llençols nets,
un cobertor vell i espès,
que ens abrigués
es dies freds d´hivern
i uns quants coixins
per reposar-hi es cap.
Per ses parets descolorides,
jugaven ses ombres
i algun raig de claror
que es filtrava a través
des mal tancats finestrons,
que ens separaven
d´aquell miserable carreró
i des reste des món.
Es terra estava enrajolat per velles
i rompudes rajoles de fang vermell,
on hi reposava sa roba tirada
i també i havia uns quants llumeners
que enceníem quan es feia fosc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario